ESTIMA'T!
Aquest article el vull dedicar a parlar de la importància que té "estimar-nos".
Sempre se'ns diu: has d'estimar als altres, has d'ajudar als altres, has de compartir amb els altres... i és veritat però, no ens hem d'oblidar de nosaltres mateixos perquè, si no ens estimem, difícilment podrem estimar, si no ens ajudem com ajudarem als altres?
Tots tenim habilitats, coses que se'ns donen bé, característiques físiques atractives,... un munt de coses però, les persones tenim tendència a fixar-nos en les negatives i no en les positives.
Això ha de canviar. Valorem-nos! Agradem-nos! Estimem-nos!
Us adjunto una carta dirigida a El Periódico, de la Cristina Gutierrez, Educadora emocional (Santa Maria de Palautordera).
Una "carta per pensar, per fer conscient el que sovint fem inconscientment."
INICI DEL CURS ESCOLA ¡Estima’t!
S’acaben les vacances i, una vegada més, comença un nou curs escolar. Espero que aquest any es faciliti un espai a les aules perquè els alumnes puguin expressar el que senten i que l’empatia sigui una habilitat integrada en nens i joves. M’agradaria dirigir aquesta carta als joves i nens que se senten buits, sense ganes d’aixecar-se, amb l’esquena corbada i poquíssima fermesa al caminar; perquè considero molt perillosa la baixa autoestima: T’avergonyeixes de tu, del teu cos..., no tens aquells ulls, aquella figura, aquella brillantor ni aquella seguretat. Somies a ser tot allò que no ets, i et repeteixes: «Si fos més llesta, si fos més prima, si fos més atrevida...», no tindria problemes. Sents que és natural que els altres també s’avergonyeixin de tu i et costa tant creure en tu mateixa que la resta tampoc ho fa. De vegades no fa falta ni una paraula, ni un insult. Sents que les mirades parlen per si soles i et diuen que no són capaces de dissimular la decepció que causes quan algú et mira. Et creus que mereixes el menyspreu, l’insult, i que no pots ser estimada per ningú, i encara menys per tu mateixa. Comença el fàstic i, amb ell, la mort en vida. Et sents transparent, ningú et veu, ningú et mira, no et queixes, no fas soroll. Potser no ets la més bonica, ni la més llesta, ni la més àgil, però ¿qui ho és? ¿Què fa que algú sigui millor que algú altre? ¿Uns ulls blaus? ¿Un cos ossi? ¿Un 10 a l’examen? Sovint, darrere d’aquell cos hi ha hores de gimnàs; darrere d’aquell 10, sacrifici i estudi; darrere d’aquell estil, hores de botigues, i darrere d’un somriure, de caminar amb fermesa i d’una esquena recta i segura, hi ha moltes hores d’estimar-se a un mateix, i sobretot de saber-se perdonar els defectes i els errors. ¡Estima’t! És la lliçó del primer dia de curs, ¡la lliçó més important per sentir-te viva!
Cristina Gutiérrez Educadora emocional. Santa Maria de Palautordera
Jo afegiria: i aquesta lliçó del primer dia de curs no se'ns ha d'oblidar, ens ha d'acompanyar cada dia de la nostra vida. Podem tenir alts i baixos però no hem de deixar d'estimar-nos.
Una abraçada ben forta a totes les persones que esteu llegint aquest apartat i, en especial, a les que es pensen que no són importants, que són transparents perquè, per algú, ets molt important, començant per tu mateixa!
