ESTIMA'T!
Aquest article el vull dedicar a parlar de la importància que té "estimar-nos".
Sempre se'ns diu: has d'estimar als altres, has d'ajudar als altres, has de compartir amb els altres... i és veritat però, no ens hem d'oblidar de nosaltres mateixos perquè, si no ens estimem, difícilment podrem estimar, si no ens ajudem com ajudarem als altres?
Tots tenim habilitats, coses que se'ns donen bé, característiques físiques atractives,... un munt de coses però, les persones tenim tendència a fixar-nos en les negatives i no en les positives.
Això ha de canviar. Valorem-nos! Agradem-nos! Estimem-nos!
Us adjunto una carta dirigida a El Periódico, de la Cristina Gutierrez, Educadora emocional (Santa Maria de Palautordera).
Una "carta per pensar, per fer conscient el que sovint fem inconscientment."
INICI DEL CURS ESCOLA ¡Estima’t!
S’acaben les vacances i,
una vegada més, comença
un nou curs escolar. Espero
que aquest any es faciliti un espai
a les aules perquè els alumnes
puguin expressar el que senten i
que l’empatia sigui una habilitat
integrada en nens i joves. M’agradaria
dirigir aquesta carta als joves
i nens que se senten buits, sense
ganes d’aixecar-se, amb l’esquena
corbada i poquíssima fermesa al
caminar; perquè considero molt
perillosa la baixa autoestima:
T’avergonyeixes de tu, del teu
cos..., no tens aquells ulls, aquella
figura, aquella brillantor ni aquella
seguretat. Somies a ser tot allò
que no ets, i et repeteixes: «Si fos
més llesta, si fos més prima, si fos
més atrevida...», no tindria problemes.
Sents que és natural que els
altres també s’avergonyeixin de tu
i et costa tant creure en tu mateixa
que la resta tampoc ho fa. De
vegades no fa falta ni una paraula,
ni un insult. Sents que les mirades
parlen per si soles i et diuen que
no són capaces de dissimular la
decepció que causes quan algú et
mira. Et creus que mereixes el
menyspreu, l’insult, i que no pots
ser estimada per ningú, i encara
menys per tu mateixa. Comença
el fàstic i, amb ell, la mort en vida.
Et sents transparent, ningú et veu,
ningú et mira, no et queixes, no
fas soroll.
Potser no ets la més bonica, ni
la més llesta, ni la més àgil, però
¿qui ho és? ¿Què fa que algú sigui
millor que algú altre? ¿Uns ulls
blaus? ¿Un cos ossi? ¿Un 10 a l’examen?
Sovint, darrere d’aquell cos
hi ha hores de gimnàs; darrere
d’aquell 10, sacrifici i estudi; darrere
d’aquell estil, hores de botigues,
i darrere d’un somriure, de
caminar amb fermesa i d’una esquena
recta i segura, hi ha moltes
hores d’estimar-se a un mateix, i
sobretot de saber-se perdonar els
defectes i els errors.
¡Estima’t! És la lliçó del primer
dia de curs, ¡la lliçó més important
per sentir-te viva!
Cristina Gutiérrez
Educadora emocional. Santa Maria
de Palautordera
Jo afegiria: i aquesta lliçó del primer dia de curs no se'ns ha d'oblidar, ens ha d'acompanyar cada dia de la nostra vida. Podem tenir alts i baixos però no hem de deixar d'estimar-nos.
Una abraçada ben forta a totes les persones que esteu llegint aquest apartat i, en especial, a les que es pensen que no són importants, que són transparents perquè, per algú, ets molt important, començant per tu mateixa!
