diumenge, 18 de desembre de 2016

EL BLOG DE LES EMOCIONS: Reflexió sobre "The present"



SENSE PARAULES




                                        



Mentre mirava el vídeo no entenia com el nen podia ser tan cruel amb el gos fins que he vist que, com el gos, ell també tenia un defecte a la cama. Rebutjant el gos es rebutjava a ell mateix.
El nen no s'accepta a ell mateix però, poc a poc, i veient que el gos, tot i tenir una malformació, és feliç i vol jugar, vol fer coses, les coses que qualsevol gos fa (i que aconsegueix fer) empatitza i entén que ell també pot fer moltes coses.

Abans de jutjar als altres, hauríem de fer un treball de consciència personal i observar-nos a nosaltres mateixos ja que, moltes vegades, allò que no ens agrada en els altres ho tenim nosaltres però ens posem excuses tals com: "ja, però en el meu cas és diferent perquè..."

Tenim una gran feina a fer en educació emocional i el primer pas és ser conscient del que sentim per després poder regular les emocions, tenir autonomia emocional, competències socials i habilitats de vida i benestar. 


M'agradaria donar importància al detall de la mare quan arriba a casa i li diu: he portat un regal, per què no l'obres...el deixa damunt la taula tapant-li la visió al nen del joc a la tele i, després, rep una trucada i puja al pis de dalt.
Això què ens transmet? Molta seguretat i confiança en el seu fill. Sap que no l'ha de "sobreprotegir".