dissabte, 25 de novembre de 2017

ENGLISH P5

   A P5 continuem amb l'Ollie. És una òliba molt divertida que ens ensenya moltes coses. 
   Aquest trimestre ens ha ensenyat "hàbits saludables" i hem après coses que són segures i coses que són perilloses. També hem treballat les parts del cos  amb el nostre amic Teddy jugant a fer de metges.


Resultado de imagen de learn with ollie richmond



     In P5 we continue with Ollie. 
    She is a funny owl who teaches us many things. This trimester she talks us about Healthy Habits, safe things and dangerous. We've learned the parts of the body with our friend Teddy.


dijous, 23 de novembre de 2017

ENGLISH P4

  Els nens i nenes de P4 tenim un nou amic que es diu Greenman. És un arbre molt especial que viu al Bosc Màgic i li agrada anar a l'escola. Allà estan el Nico i la Sam. Tots plegats ens estan ensenyant un munt de paraules noves en anglès de les coses que ens envolten com, per exemple, porta, finestra, ordinador, penjador, motxilla, pissarra, .... I moltes cançons!


Resultado de imagen de greenman cambridge


  In P4 we have a new friend. His name is Greenman. He is a very special tree and he lives in the Magic Forest. He likes to go at school. Sam and Nico are there and all together are teaching a lot of new words in English, like for example: door, window, computer, peg, bag,board, ... and a lot of songs!



dimecres, 22 de novembre de 2017

ENGLISH P3

   During this first trimester in P3 we have met Kenny the cat and his friends, with them we have started to learn the parts of the body and the colors in English.
    Also we have worked two of typical English songs.
          "Five little Ducks": yellow, the numbers 1-5, happy and sad.
          "Llama, llama, red pajama": red and fear.
     I put here the links because you can sing with your daughters and sons. Enjoy it!





   Durant aquest Primer Trimestre a P3 hem conegut el gat Kenny i els seus amics. Amb ells hem començat a familiaritzar-nos amb les parts del cos i els colors en anglès. 
    També hem treballat dues cançons clàssiques angleses: 
           Five little ducks: el color yellow, els nombres de l'1 al 5 i happy and sad.
           Llama, llama red pajama: el color red and fear.
    Us deixo els dos enllaços per si voleu cantar amb els vostres fills i filles. Guadiu-lo!

dijous, 16 de novembre de 2017

HÀBITS SALUDABLES NENS/ES 3-6 ANYS


A l'espai web del Departament d'Ensenyament, concretament a l'apartat Família escola he trobat un recull d'orientacions sobre hàbits saludables per l'etapa 3-6 anys, que m'agradaria compartir amb vostès.

Són recomanacions i consells que ens poden ajudar en l'educació dels nostres fills.
Segurament molts són prou coneguts, però m'han semblat interessants, pel fet de ser un recull, bastant sintètic, i de fàcil lectura.


3-6 anys
Alimentació
En aquest període, els vostres fills incrementen l'activitat física a través del joc i del moviment. Per aquest motiu necessiten una alimentació variada i equilibrada que els aporti l'energia que necessiten per al seu desenvolupament. 

Heu de garantir que els vostres fills/es facin cinc àpats repartits al llarg del dia. L'esmorzar és molt important per començar la jornada. Ha d'incloure làctics, fruites o suc natural i cereals, que aportaran al seu cos els nutrients i l'energia que necessiten. En el cas que dinin al menjador escolar, és interessant que planifiqueu el sopar de forma equilibrada amb el dinar de l'escola. 

És convenient que feu com a mínim un àpat plegats en família. Procureu que sigui un espai tranquil de comunicació i afectivitat, sense la presència de la televisió, ràdio o altres elements que destorbin aquest ambient. 

També és un bon moment  per mantenir els hàbits apresos en altres etapes  i introduir-ne de nous (no parlar amb la boca plena, començar a utilitzar el ganivet, aixecar-se de taula només quan tothom ha acabat de menjar, no jugar a taula mentre mengen, etc.).

Animeu-los a participar amb vosaltres en activitats relacionades amb l'alimentació com anar a comprar, parar taula o col•laborar en la preparació de plats senzills. Això farà que es familiaritzin amb diferents tipus d'aliments alhora que adquireixen responsabilitats.

Hi ha nens que en aquestes edats no volen menjar. Si és el cas, convé no dramatitzar ni forçar-los en excés, per evitar que visquin l'alimentació com un càstig. De la mateixa manera, no cal premiar-los si s'ho acaben tot perquè el menjar no és un instrument de premi o càstig. Cal parlar-ne amb el pediatra i seguir les seves orientacions.

Cada nen té el seu ritme de menjar, per això és important respectar el temps que necessitin; tot i així es recomana que un àpat no s'allargui més de 45 minuts.


3-6 anys
Higiene
Durant l'etapa dels 3 als 6 anys, els nens i nenes, amb la supervisió dels adults, han de començar a practicar de manera autònoma i sense ajut aquelles habilitats que s'han anat treballant durant la primera infància.
És un bon moment perquè es rentin sols les mans, s'eixuguin després d'anar al lavabo, comencin a agafar l'habilitat manual per rentar-se les dents sempre assistits directament i/o supervisats pels pares, es moquin sols…
Els infants d'aquestes edats, a més de reforçar i fer seves les rutines que els permetran tenir una higiene saludable, han de saber per què ho fan i en quin moment ho han de fer. Així, per exemple, l'ordre d'anar-se a rentar les mans ha d'anar acompanyada sempre de la justificació o del perquè: anem a dinar, has anat al lavabo, has estat jugant al carrer…
D'aquesta manera, facilitarem que comencin a observar el propi cos i prenguin la iniciativa o s'adonin que necessiten rentar-se.


3-6 anys

Descans

En aquesta etapa els vostres fills experimenten grans canvis físics que impliquen una gran despesa d’energia. A més, la gran majoria d’infants comencen a anar a escola i, per tant, l’activitat que fan al llarg del dia, tant de caire físic com mental, augmenta.
Heu de tenir present que la capacitat per mantenir l’atenció encara no és prou madura i concentrar-se en una tasca els representa un gran esforç i els genera cansament mental. D’altra banda, acostumen a donar-se més freqüentment situacions que poden generar cansament emocional, com és el cas de conflictes amb companys, episodis d’angoixa davant els nous horaris i activitats al centre o la pròpia gestió de les emocions.
Tot plegat fa que el nivell de cansament físic, mental o emocional dels vostres fills augmenti. Per aquest motiu és convenient que, encara que no sempre s'adonin que estan cansats, els oferiu maneres de descansar al llarg del dia i que garantiu que hi hagi un equilibri entre les activitats que fan i el temps de repòs que necessiten per recuperar-se. En aquest sentit, podeu incorporar en la seva dinàmica exercicis de relaxació o determinats jocs o activitats que afavoreixin el seu descans.
Respecte al son, que és la font més important de descans, tingueu present que dormir permet la recuperació física del cos i influeix també en la consolidació de la memòria i, per tant, dels coneixements i aprenentatges que fan al llarg del dia.
Per tal que el son sigui reparador heu de garantir que els vostres fills dormin les hores necessàries d’acord amb la seva edat i les seves característiques personals. També cal que tingueu en compte factors que poden influir en la qualitat del son, com són els sorolls, la llum, la roba de llit excessiva o la temperatura de l'habitació, entre altres aspectes.
A l’hora d’anar a dormir, les rutines i els hàbits són fonamentals. És bo que els acostumeu a un horari fix per anar al llit que els permeti dormir les hores necessàries per despertar-se descansats. També és recomanable acabar el dia fent activitats relaxants que els ajudin a agafar el son, com pot ser un bany abans de sopar, escoltar música tranquil·la, llegir un conte plegats o explicar les vivències del dia.
Respecte de les rutines d’anar a dormir, els experts recomanen no fer servir aparells electrònics com la televisió o les tauletes una hora abans d’anar a dormir, ja que la brillantor de les pantalles pot provocar insomni i afectar la qualitat del son.
En aquestes edats les pors i els malsons solen ser bastant habituals. Quan es desperten plorant i desorientats convé tranquil·litzar-los utilitzant una veu calmada, explicant que el malson ja ha passat i sense aprofundir gaire en els detalls, per així ajudar-los a agafar el son de nou.
En relació a la migdiada, als 3 anys és encara habitual que en facin, a casa i també a l’escola. És recomanable que sigui curta per tal que després no els costi continuar amb les tasques del dia.
Distribució de les hores de son
En general, segons l’edat dels vostres fills podem dir que entre els 3 i 4 anys necessiten d’11 a 13 hores totals de son al llarg del dia i entre els 4 i 6 anys en necessiten de 10 a 11.



dissabte, 4 de novembre de 2017

BLOG DE LES EMOCIONS: L'AUTOESTIMA

PER QUÈ ÉS IMPORTANT TENIR UNA BONA AUTOESTIMA?

L'autoestima és una habilitat emocional bàsica. És el coneixement de què sí que som capaços de gestionar-nos en aquesta vida (que disposem de les eines suficients per fer-ho).
Com diu en Rafael Bisquerra, una bona (o alta) autoestima ens aproxima a experimentar alegria, amor, compassió, solidaritat, satisfacció... tot un conjunt de famílies d'emocions positives que estan més a prop del benestar i ens protegeix de les emocions negatives.

L'autoestima va molt lligada de l'autonomia emocional i hem d'oferir als nens/es recursos perquè es donin compte que poden fer coses per si mateixos.

A quasi tots els contes, els protagonistes surten de la seva zona de confort, es treballa la confiança en un mateix, els aporta seguretat i tranquil·litat. 

Ens hem d'estimar i cuidar-nos!

A continuació us adjunto un conte que de ben segur coneixeu "El petit avet" on el protagonista no s'estimava gaire i al final s'adona que vol tornar a ser com era al principi.




EL PETIT AVET
(De N. Willer, Contes d’ailleurs et d’autrefois)
(per treballar l’autoestima)
Una vegada hi havia un avet petitó. Tots els arbres del bosc tenien fulles; ell era l’únic que, en lloc de fulles, tenia com una mena d’agulles, res més que agulles. I li sabia un greu!
Tots els meus companys tenen unes fulles magnífiques, unes magnífiques fulles verdes; jo, només punxes! M’agradaria tenir unes fulles d’or per fer dentetes a tots els altres arbres.
L’endemà, quan va despertar-se va quedar tot admirat.
– I ara! On són les meves punxes? Ja no les tinc. Tot jo sóc cobert de fulles d’or! Quina alegria!

I tots els seus veïns no feien més que dir:
– L’avet petitó és tot d’or!

Però vet aquí que un home , un lladregot, ho va sentir i va pensar:
– Un avet d’or! Aquesta és la meva!

I, com que va tenir por que de dia el veiessin, va tornar a la nit amb un sac molt gros i va robar totes les fulles de l’avet petitó, sense deixar-n’hi ni una per mostra.
L’endemà el pobre avet, veient-se tot despullat, es va posar a plorar.
– No en vull més d’or –es va dir tot baixet-.
Quan venen els lladregots us ho prenen tot i no us deixen res. M’agradaria tenir les fulles de vidre; el vidre també brilla força.
I, mireu, quan es va despertar l’altre matí, tenia ben bé les fulles que desitjava. Es va posar molt content i va començar a dir-se:
– En lloc de fulles d’or tinc fulles de vidre. Puc estar ben tranquil, que ara no me les prendrà ningú.
I tots els seus veïns no feien més que dir:
– L’avet petitó és tot de vidre!

Però quan arribà la nit, es desfermà una gran tempesta i bufà el vent amb tota la força.
El pobre avet vinga demanar clemència, però el bufarut el sacseja amb tanta força que no li deixa ni una fulla sencera.
La nit ha passat i ja és de dia. Veient aquell estrall, el pobrissó es posa a plorar:
– Que en sóc de desgraciat! Altra vegada nu. Les fulles d’or me les rapissen, les fulles de vidre me les trenquen. M’agradaria tenir unes fulles verdes ben maques com tots els meus companys.

Vet aquí, doncs, que l’endemà al matí, quan va despertar-se ja tenia el que havia desitjat.
– Quina alegria! Ja puc estar tranquil ara i no tenir por de res.
I tots els seus veïns no feien més que dir:
– Mireu l’avet petitó! I ara! És com tots nosaltres!

Però vet aquí que al cap d’una estona compareix la cabra tot passejant amb els seus cabridets. Quan va veure l’avet tant petitó, que tots hi arribaven, va començar a cridar:
– Veniu, cabridets, veniu! Mengeu, fillets meus, mengeu! Que no quedi res!
Els cabridets que venen triscant i saltironant, s’ho mengen tot en un moment sense deixar ni una sola fulla per remei.
Arribat el vespre, el pobre avet, tot despullat i tremolant de fred, va posar-se a plorar com una criatura.
– Se m’ho han menjat tot! –anava sanglotant. M’he quedat sense les meves fulles verdes, com m’havia quedat sense les de vidre i sense les d’or!… Si al menys podia tornar a tenir les meves fulles d’agulles…
L’endemà, en despertar-se, l’avet petitó va quedar ben parat. Tornava a estar vestit d’agulles punxegudes.
Que feliç és! Què content està! S’ha guarit ben bé del seu orgull.
I tots els seus veïns, que el senten riure, no fan més que dir:
– L’avet petitó torna a ésser com era abans.